viernes, 12 de junio de 2009

Apuntes del natural

Un xiblíu tresportó la noticia dende'l fondu de la plaza Requexo, multiplicándose nel aire de la tardiquina al so pasu. Pero, como si se reproduciere por mitosis, yá nun yera'l mesmu xiblíu, sinón munchos iguales, producíos por boques distintes. Al llegar estos soníos, les manes posaben los vasos nes meses de madera y les cabeces volvíense buscando l'aniciu de too aquello. La voz de "¡cabrones!" axuntosé a les notes de la melodía desfinada. Al cabu descubrióse l'oxetivu de la ira del pueblu en dos coches blancos con fraxes azules. El glayaríu aumentaba cola colaboración de los que sabíen de qué iba'l tema y la de los que sólo sabíen de los sos protagonistes, nesti casu los eternos villanos, presuntos culpables.

-¡A onde tenéis que dir nun vais, cabrones!

-¿Qué pasó? ¿Qué pasó?
- Que lleven a un morenín, tío, los hijos de puta.


[Requexo, 11 de xunu de 2009]

No hay comentarios: